bon iver skinny love
Música,  Reseñas

Hoy Escuchamos: Bon Iver

M’agradaria conèixer en Justin Vernon. Sé poques coses d’ell: trenta anys, ros, ulls marrons, barba espessa i camisa de quadres. Fins aquí, res excepcional. Ni tan sols el nom ronda allò fora del comú, perquè estem tan acostumats a noms anglesos que ja som capaços de pronunciar-los amb certa decència.

Tot i així, m’agradaria conèixer-lo. Idealment, voldria establir-hi una amistat, però tenint en compte les circumstàncies (jo nascuda a Tarragona, ell a Wisconsin; jo aquí, ell allí) em conformaria amb una entrevista d’unes quantes hores. No sé ben bé què li preguntaria. El contingut de les seves lletres? El per què de les paraules rebuscades? Com s’inspira per parir aquelles catàrtiques melodies? Per què ens fa vibrar mentre escoltem una cançó rere l’altra de ‘For Emma, Forever Ago’, el seu primer disc amb la banda Bon Iver?

Cauria en el tòpic d’inquirir sobre el secret de la seva música. I ell em diria que no hi ha cap secret. Tot això dins el meu cap, és clar, perquè no tinc la més remota idea de què em respondria. Potser em parlaria de com es va isolar tot un hivern en una cabanya perduda entre les muntanyes de Wisconsin, fugint de la ruptura i el desamor. Potser em confessaria els detalls de l’Emma que dóna nom al seu primer disc com a ‘Bon Iver’.

Em parlaria dels seus anteriors projectes, que eren més que projectes, que li van doldre quan es van trencar, i jo li preguntaria per les noves col•laboracions (un possible EP amb James Blake que ha acabat en una sola cançó, ‘Fall Creek Boys Choir’) o un proper concert a Paris, aquesta tardor.

Jo li explicaria què sento quan l’escolto. El primer disc em recorda a l’hivern. Imagino les muntanyes gèlides de Wisconsin cobertes de neu i veig en Justin Vernon emetre, a cop de guitarra, emoció rere emoció, escopir penediment, escapar, renovar-se. I li demanaria que m’expliqués què significa Skinny Love, una de les cançons que més m’ha colpit. És complex tractar de traduir el concepte rere ‘skinny love’, però Vernon diu que fa referència a les raons dèbils per les quals seguim en una relació. Un ‘amor prim, dèbil’ no té cap opció a sobreviure perquè no està nodrit. Més o menys.

Una mostra del nivell de profunditat que assoleixen les seves lletres. El nou disc, amb ‘Calgary’ com a primer single, costa de desxifrar. Parla d’amor. Parla d’una noia que deixa d’estimar-lo incondicionalment. O potser no, potser ho he interpretat tot al revés. Segons Vernon, ‘quan en una relació estimes algú que deixa d’estimar-te amb tanta devoció, de tal manera que deixa d’actuar com ella mateixa, això pot ser molt perillós.’

Complex. Complex com les seves melodies, com el falsetto de la seva veu que tant li va costar de perfeccionar, complex com les paraules que donen nom a totes les cançons. És probable que la màgia es trobi en la impossibilitat de comprendre-ho tot al detall, d’allò eteri i espiritual que defineix la música de Bon Iver, un soft-rock, folk, expressiu, remot, sedant, a estones tràgic, redissenyat en aquest nou disc, madur i evolucionat. Tants adjectius i tanta poca precisió. I és que val més la pena escoltar els discos que intentar definir-los. Aquí, una vegada més, sobren les paraules.

Ressenya publicada a laculturanovalres.

[Fotografia aquí].

Bimadre de dos peques, amante de la fotografía y aprendiz de maestra.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: