diada sant jordi
Literatura Infantil

Feliz diada de Sant Jordi

Avui és el millor dia de l’any. Per mi, és clar. Muntanyes de llibres per tot arreu! Només hi ha un problema…

La llegenda de Sant Jordi em fa esgarrifar. Cada vegada que llegeixo el llibre amb l’Èric em sento malament. No només em sembla cruel que els habitants del poble alimentin el drac amb el ramat i els animalets del bosc, sinó que després escullen les dones per ser endrapades.

Hi ha tants elements horribles en la llegenda que no sabria per on començar a criticar. Transmet als nens la idea que els animals tenen menys drets que les persones, i que per això està bé que se’ls mengin a ells primer. No només això, sinó que un cop s’han acabat els animals, és el torn de les dones, que també deuen ser menys importants que els homes. L’única cosa que em sembla bé és que quan li toca a la princesa, la cedeixen al drac malgrat ser la filla del rei, i no la salven. Aquí al nostre país, això no passaria.

Sé que no podem anar canviant les llegendes, però estaria bé fer-ne una versió alternativa. Ja em sembla prou cruel explicar a un nen de tres anys la història que hi ha un drac ferotge que treu foc per la boca i es va cruspint a tothom que se li creua pel davant. Si a sobre hi afegim elements que van totalment en contra dels meus principis, em costa horrors explicar-li la història cada nit.

diada sant jordi

EDITAT: l’Èric s’ha encarregat d’explicar-me’n una versió alternativa. La conversa ha anat així:

– …i llavors, la gent del poble va decidir dónar-li al drac animals del ramat, com ara gallines, conills…

– Ohhh, pobrets! Mama, li retallem la panxa al drac, així clac clac clac, i traiem tots els animals i totes les persones de dins la panxa, per salvar-los i perquè els pares de la princesa no plorin. I quan el drac pregunti: qui  m’ha fet això? Jo diré: jo no he sigut, ha sigut el fantasma aquell d’allí!

M’agrada la resolució que li ha donat al conflicte, ignorant del fet que si al drac li retallem la panxa també es mor, i aquí no volem cap mort. També m’agrada que tinguem un drac verd de peluix, que l’hagi anomenat el Drac de Sant Jordi, i que hagi certificat que aquest drac tan sols menja verdures i fruita, que és un drac bo, i que es passi el dia fent-li petons quan li cau al terra. Así sí.

Amb tot, que tingueu una feliç diada, que us compreu i regaleu molts llibres, i que tingueu prou temps per acabar de llegir-los!

Bimadre de dos peques, amante de la fotografía y aprendiz de maestra.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

A %d blogueros les gusta esto: