Paul Auster és novel•lista, guionista, poeta i director de cinema. Narrar històries se li dóna bé, i té per costum jugar amb la quotidianitat, l’existencialisme i la cerca de la identitat personal en les seves novel•les. Amb el llibre “Invisible”, Auster ens porta Adam Walker, un jove solitari de vint anys, projecte de poeta i estudiant de Columbia, que coneix una peculiar parella en una festa universitària.
Des del primer instant, Adam sospita que rere aquelles dues persones s’hi troben unes ànsies de manipulació i perversió que no li duran res de bo. Malgrat això, i en contra del que li dicta la intuïció, el jove s’apropa cada cop més a ells amb l’anhel de conèixer tot allò que li és desconegut. Lentament, essent conscient del que passa però sense pretendre evitar-ho, caurà en un joc de seducció que alterarà la seva vida al complet.
De Paul Auster destaca el seu talent per dotar els personatges de vitalitat i personalitat, amb històries particulars que tot sovint ens resulten un pèl miserables o pertorbadores. El protagonista Adam Walker posseeix un passat d’aquest tipus, trist i pertorbador, i Auster treu els seus fantasmes a la llum, plasma al paper les inseguretats del jove literat per fer-lo deambular per la seva primera maduresa com una titella, a la recerca de venjança però també d’expiació final.
El llibre està narrat en quatre capítols, amb variats punts de vista i, a estones, diferents versions d’una mateixa situació. D’aquesta manera, “Invisible” esdevé una complexa història de personatges vius i complicats, tots ells immersos en un entramat de relacions enrevessades que els duran al límit en nombroses ocasions.
La novel•la parla dels conflictes de consciència – bona i dolenta – del personatge principal, les relacions humanes i sexuals, els seus tabús, la doble moral i la justificació dels actes, però també toca temes intrínsecament humans com l’amor pur, la ràbia i la venjança.
És considerada la millor novel•la d’Auster per la crítica, però compta també amb veus dissonants que la titllen de depriment i avorrida. Depriment, sí, és més que probable. Però l’estil clar i fresc de l’escriptor i l’acció constant – a estones amb tocs de thriller – deixen un escàs espai per a l’avorriment.