Tenemos la sociedad mal montada

Surto del CAP amb l’Aina mig endormiscada al cotxet. Sisena vegada en tres mesos que tenim visita per febre, mocs, bronquis inflamats i tos. La darrera visita tan sols feia dues setmanes. Per fi ens diu que podem deixar el salbutamol; aquell esprai la deixava tan excitada que hauria sigut capaç d’escalar l’Himàlaia ella soleta. Ara és la grip primaveral. Perfecte, anem sumant virus a l’historial. Plors i queixes, quatre dies seguits de febre i moquets verds que surten pels llacrimals dels ulls. La doctora m’anima dient que no fa falta un ingrés hospitalari (com? Només de sentir aquestes paraules m’esgarrifo!) i diu que això ja està de baixada. Els virus són quatre dies amunt i quatre dies avall. Però torna demà a la consulta per si de cas. Sí, és clar, un segon, que em demano un altre dia de festa. Llàstima no viure a Dinamarca

M’apropo a un cafè perquè fa un milió d’hores que no m’entra res a l’estómac i aprofito que la petita dorm. El cafè està ple de nens en edat escolar acompanyats dels avis. De tant en tant, veig algun pare que deu tenir la sort de fer vacances, o que les ha hagut de demanar perquè no en quedava una altra.

Observant el panorama, mentre engoleixo el cafè i devoro els croissants un rere l’altre, per enèsima vegada aquests darrers mesos reflexiono sobre la magnífica societat que tenim muntada. Que absurda és aquesta societat, que ens allunya dels nostres fills quan encara són cries. Que absurda és, que ens fa anar contra natura, contra allò més primitiu, contra aquells instints tan brutals, tan animals, tan impresos en el nostre codi genètic. Treballem per pagar llars d’infants on hi ha estranys (malgrat que molt professionals) que cuiden els nostres nadons mentre nosaltres passem vuit hores al dia lluny d’ells. Absurd, absurd, absurd.

Avui fa una setmana que m’he reincorporat a la feina i me l’he passat entre plors, ràbia, indignació i preocupació. Gairebé tot a parts iguals. Us dic una cosa: si anéssim a treballar més feliços (és a dir, sabent que els nostres fills estan ben cuidats, tenint dret a quedar-nos amb ells si es posen malalts i, en general, disposant de flexibilitat horària) el nostre rendiment seria molt més alt. Un suggeriment.