Ressenya: 1Q84, de Haruki Murakami

Qualsevol lector disposat a ressenyar una novel•la de Haruki Murakami es troba amb un repte al davant: no és gens fàcil resumir el contingut de les seves històries. Sí que és fàcil, però, identificar un seguit de trets comuns integrats en l’imaginari de l’escriptor. A “1Q84”, una novel•la llarga i ambiciosa formada per tres parts, només dues de les quals han estat traduïdes al català, els elements murakamians també hi són presents. Un personatge principal, masculí, solitari i introspectiu. Una protagonista femenina, atractiva, un pèl particular. Una història casual que els duu a conèixer-se. El paper vital de la música, uns quants gats amb personalitats pròpies i, a més, petites dosis de surrealisme.

El de Murakami, però, és un surrealisme que s’integra molt bé en el món real. En el seu nou llibre, l’autor combina les experiències dels dos personatges principals, que viuen les seves pròpies vides seguint camins oposats i ben diferents. A mesura que avancen les pàgines es desvelen els vincles d’un passat llunyà que els manté tots dos units. Ells no saben, però, que el contingut d’una novel•la escrita per una jove un pèl estranya està a punt de submergir-los en un món alternatiu anomenat 1Q84, en el qual hi tenen lloc esdeveniments aparentment normals amb subtils variacions. Dues llunes, la ‘gent petita’, les crisàl•lides d’aire, tot són elements que mantenen desperta la intriga al llarg d’aquestes 780 pàgines.

Farcida de descripcions acolorides, potser tedioses, a estones innecessàries, la història avança amb el ritme assossegat i malenconiós propi de l’autor. A poc a poc, però, i sense que el lector en sigui conscient, la narració pren vida. És a partir de la segona meitat del llibre que l’ànsia per esbrinar quins factors estan modificant el món tal com el coneixem s’apodera del lector, i l’obliga a passar pàgina rere pàgina.

Haruki Murakami és un dels màxims exponents de la literatura japonesa actual i “1Q84” és una de les seves novel•les més esperades. L’autor ha estat a Barcelona per recollir el Premi Internacional Catalunya 2011, dotat amb 80.000 € i concedit per la Generalitat, per tal de recompensar la seva àmplia obra. I és que el nou llibre, del qual els lectors més assidus esperen el desenllaç amb impaciència, tampoc ha deixat indiferent la crítica.

Publicat a: http://www.laculturanovalres.com/286/

Save

Deja un comentario

Siguiente post

Ressenya: Skins (UK)