Catorze dies enrere vas fer tres anys. Una fita en aquest camí tan llarg que és la vida, un punt clau, un punt i a part. Tres anys ja no són aquells dos i mig de quan encara eres bebé, un bebé gran però encara…
-
-
Esperando notícias
Comença una setmana important, i em llevo amb mal de cap i privada de son. Que l’Èric torni a casa després d’uns dies significa que no em puc desenganxar del seu costat ni per anar a dormir. El malestar i el mal humor no són…
-
Adiós al chupete
Sembla poc però és molt. Sembla un pas petit, però és enorme. Sembla que per ell ha estat fàcil, però estic convençuda que ha notat la diferència, que s’ha preguntant per què, i que s’ha penedit d’haver donat el xumet a aquell bitxo tan estrany…
-
Ordre i aventura
Recordo la calma de les primeres setmanes. Vam tenir un setembre càlid i un octubre plujós, i els dies passaven entre passejos al carrer i mandra al sofà. Recordo les matinades de biberó i les hores mortes fins que sortia el sol. Recordo el silenci…
-
Maternidad: 154 días de mi bebé
O el que venen a ser cinc mesos. No m’ho puc creure. Feliços cinc mesos, petit koala!
-
21 Días Con Un Recién Nacido
Diuen que els éssers humans tardem 21 dies en acostumar-nos a un hàbit. Avui fa 21 dies que l’Èric va treure el cap en aquest món, i ens estem habituant a tenir-nos l’un a l’altre. – A les 8 am de dijous 30 d’agost vaig…
-
Embarazo: 38 Semanas
Un estiu mandrós. Un estiu calorós, sobrevivint a quatre onades de calor, ruixant-me la panxa amb esprai d’aigua fresca cada hora, submergint-me a la piscina i sentint-me lleugera, notant el nen donar puntades de peu sota l’aigua, desitjant veure-li la cara d’una vegada per totes.…
-
Ressenya: Invisible, de Paul Auster
Paul Auster és novel•lista, guionista, poeta i director de cinema. Narrar històries se li dóna bé, i té per costum jugar amb la quotidianitat, l’existencialisme i la cerca de la identitat personal en les seves novel•les. Amb el llibre “Invisible”, Auster ens porta Adam Walker,…
-
Mitad del embarazo: 30 semanas
Passen els dies a casa, entre aquestes parets que conec de memòria, i cada setmana és una petita victòria. Les puntades de peu són més fortes, i el nen em remou els òrgans de mala manera, però cada cop, cada petit moviment és un sospir…