• adios chupete vibria tarragona

    Adiós al chupete

    Sembla poc però és molt. Sembla un pas petit, però és enorme. Sembla que per ell ha estat fàcil, però estic convençuda que ha notat la diferència, que s’ha preguntant per què, i que s’ha penedit d’haver donat el xumet a aquell bitxo tan estrany amb potes d’àliga, cua de drac i pits de senyora. Sembla que hagin passat dos mesos des que va néixer, i han passat dos anys. Recordo com ahir el moment en què li vam donar el primer xumet. D’aquí deu anys recordaré el moment en què el va abandonar, mig forçat mig convençut de que era el que havia de fer. («Èric, d’aquí dos dies…