Felices cinco años, pequeño gran superhéroe
Han pasado doce meses y te has convertido en un niño grande. Has aprendido a nadar, a leer y a razonar con más lógica y sentido común que algunos adultos que conozco. Me sorprende tu coherencia y tus respuestas inesperadas, y me gusta que mantengas tu inagotable energía y tu terquedad. Te conocí a las cinco de la madrugada de hace ya cinco años. A veces te miro y no recuerdo cómo eras cuando tenías diez días de vida, o tres meses, o seis, o un año y medio. Me da miedo olvidar, y por eso escribo. Por eso fotografío. Por eso, para tu aniversario, me gusta recordar cómo eres…
Ordre i aventura
Recordo la calma de les primeres setmanes. Vam tenir un setembre càlid i un octubre plujós, i els dies passaven entre passejos al carrer i mandra al sofà. Recordo les matinades de biberó i les hores mortes fins que sortia el sol. Recordo el silenci de l’habitació i la respiració constant, el cos en alerta i els instints desperts. Recordo la rutina apresa sense guió, la incertesa i la inexperiència. Recordo la força que m’obligava a tenir l’Èric a prop, i els pensaments fugaços que de tant en tant em sacsejaven. M’estima? Sap que sóc la seva mare? Per què no es calma si està amb mi? Què li passa? Té…