Recordo la calma de les primeres setmanes. Vam tenir un setembre càlid i un octubre plujós, i els dies passaven entre passejos al carrer i mandra al sofà. Recordo les matinades de biberó i les hores mortes fins que sortia el sol. Recordo el silenci de l’habitació i la respiració constant, el cos en alerta i els instints desperts. Recordo la rutina apresa sense guió, la incertesa i la inexperiència. Recordo la força que m’obligava a tenir l’Èric a prop, i els pensaments fugaços que de tant en tant em sacsejaven. M’estima? Sap que sóc la seva mare? Per què no es calma si està amb mi? Què li passa? Té…