Com si m’haguessin extirpat una part vital de mi, deambulo pels carrers esperant que passi l’hora, esperant anar a buscar la petita Aina a la llar d’infants. Període d’adaptació? Es diu així perquè la mare s’ha d’adaptar a deixar la nena a la llar. Primer una hora, després dues, després tres. I, poc a poc, la mare es va acostumant a aquella sensació de caminar pel carrer sense empènyer un cotxet, sense sentir plors ni riallades, i es va acostumant a la síndrome de falta-de-nadó. On és? Me l’he deixat a la fleca? Aquesta qui plora és ella? Ah no, calla, que ella està a la llar. Per què sacsejo…