La nostra segona filla va néixer el vint-i-sis de setembre a les onze i set de la nit. Feia cinc dies tard i la impaciència era notable. Vaig veure el seu caparró de cabell negre sortir al món i vaig tenir la sensació d’estar contemplant l’escena des d’un altre indret, aliè a mi, com si no fos jo qui estava empenyent i estigués a punt de donar a llum per segona vegada. L’embaràs va ser llarg, intens i dolorós. Anímicament fets pols, vam empènyer mes rere mes, visita mèdica rere visita, amb esperança i desesperança, amb por i neguit, amb ganes que tot finalitzés, i ho fes de la millor…