• La alimentación complementaria me entristece

    Quan em pensava que això de reincorporar-me a la feina ja ho havia superat, que anem trobant la nostra rutina, que l’Aina no només somriu sinó que RIU a la llar d’infants, que està aprenent a no fer arcades quan li posem una cullera amb menjar a la boca… Just quan pensava que anàvem ben encaminats i que havíem deixat algunes etapes enrere… A mi m’agafa una nova depressió No és ben bé una depressió de manual, sinó més aviat una tristesa profunda. Per què ningú m’havia avisat que se’m faria difícil veure la meva filla menjar els seus primers aliments a banda de la meva llet? Per què ningú…