Quan em pensava que això de reincorporar-me a la feina ja ho havia superat, que anem trobant la nostra rutina, que l’Aina no només somriu sinó que RIU a la llar d’infants, que està aprenent a no fer arcades quan li posem una cullera amb menjar a la boca… Just quan pensava que anàvem ben encaminats i que havíem deixat algunes etapes enrere… A mi m’agafa una nova depressió No…
-
-
Tenemos la sociedad mal montada
Surto del CAP amb l’Aina mig endormiscada al cotxet. Sisena vegada en tres mesos que tenim visita per febre, mocs, bronquis inflamats i tos. La darrera visita tan sols feia dues setmanes. Per fi ens diu que podem deixar el salbutamol; aquell esprai la deixava tan excitada que hauria sigut capaç d’escalar l’Himàlaia ella soleta. Ara és la grip primaveral. Perfecte, anem sumant virus a l’historial. Plors i queixes, quatre…
-
Primer día de escoleta
Com si m’haguessin extirpat una part vital de mi, deambulo pels carrers esperant que passi l’hora, esperant anar a buscar la petita Aina a la llar d’infants. Període d’adaptació? Es diu així perquè la mare s’ha d’adaptar a deixar la nena a la llar. Primer una hora, després dues, després tres. I, poc a poc, la mare es va acostumant a aquella sensació de caminar pel carrer sense empènyer un…
-
Bebés en el Congreso
Què em passa pel cap, diu el Facebook? Hola Facebook, t’explicaré què em passa pel cap ara mateix. Respecte al fet que Carolina Bescansa, diputada de Podemos, dugués el seu nadó de cinc mesos al Congrés: – Em sembla fantàstic que hi hagi dones en aquest país que tenen el PRIVILEGI de dur els seus nadons a la feina. Quina llàstima que la resta de mortals haguem de fer malabarismes…
-
Primer día de escuela: Empezamos P3
Catorze dies enrere vas fer tres anys. Una fita en aquest camí tan llarg que és la vida, un punt clau, un punt i a part. Tres anys ja no són aquells dos i mig de quan encara eres bebé, un bebé gran però encara amb aquella immaduresa de nadó. Tres anys són importants, són l’inici d’una etapa, marquen el començament d’un dels recorreguts més crucials de la teva encara…
-
Esperando notícias
Comença una setmana important, i em llevo amb mal de cap i privada de son. Que l’Èric torni a casa després d’uns dies significa que no em puc desenganxar del seu costat ni per anar a dormir. El malestar i el mal humor no són cosa dels dilluns, perquè aquí cada dia és igual. Ben pensat, aquí agraïm els dilluns, després de caps de setmana moguts i preguntes impertinents. Aquí…
-
Adiós al chupete
Sembla poc però és molt. Sembla un pas petit, però és enorme. Sembla que per ell ha estat fàcil, però estic convençuda que ha notat la diferència, que s’ha preguntant per què, i que s’ha penedit d’haver donat el xumet a aquell bitxo tan estrany amb potes d’àliga, cua de drac i pits de senyora. Sembla que hagin passat dos mesos des que va néixer, i han passat dos anys.…
-
Ordre i aventura
Recordo la calma de les primeres setmanes. Vam tenir un setembre càlid i un octubre plujós, i els dies passaven entre passejos al carrer i mandra al sofà. Recordo les matinades de biberó i les hores mortes fins que sortia el sol. Recordo el silenci de l’habitació i la respiració constant, el cos en alerta i els instints desperts. Recordo la rutina apresa sense guió, la incertesa i la inexperiència. Recordo…
-
Maternidad: 154 días de mi bebé
O el que venen a ser cinc mesos. No m’ho puc creure. Feliços cinc mesos, petit koala!